UN TRESOR COM ELS DE JAVACHEFF CHRISTO

Hem seguit el procés de Javacheff Christo per canviar la nostra percepció i dotar d'un significat nou a un objecte trobat.

En el moment de triar-lo ja s'ha convertit en un "Tresor", però per tal que la transformació fos més elaborada i s'enriquís en el procés, l'hem tractat com un secret i l'hem amagat en un embolcall, i aquest en una cadira, i aquesta l'hem feta desaparèixer en un embolcall més gran, que, malgrat que deixa intuir-ne la forma, la converteix en un subjecte a l'espera d'una nova identitat.

El resultat d'aquest procés és que ara, les cadires, son uns objectes que segons les percepcions provocades i el significat que els conferim, poden arribar a ésser interpretades com objectes d'art.

En els projectes de Javacheff Christo (embolicat del Pont Neuf de París, de l'edifici del parlament alemany...) no hi ha cap dubte que es tracta de veritables accions d'Art, ja que el resultat és fruit d'una recerca del llenguatge més precís per comunicar un significat.

Nosaltres hem seguit el procés invers per tal de comprendre les obres d'aquest artista precursor del Land Art, i hem pres apunts dibuixats de tot el procés que seran tot el que en podrem conservar ja que aquest és un acte d'Art efímer.

GOYA I LA SÈRIE DE PINTURES NEGRES

Ja fa uns dies que hem omplert l'aparador de l'estudi amb aquest treball que van fer els/les alumnes.
Fou fantástic la de coses que van sorgir a partir de les pintures negres de Goya.
En la primera sessió, amb els grans, vàrem veure un reportatge sobre la vida, època i obra de Goya. Mentre es projectava vam poder parlar dels horrors de la guerra; de la inquisició; de la crema de bruixes; del despreci i persecució de les dones amb inquietuts intelectuals; de la impossibilitat fins fa ben poc d'accedir a l'estudi per part de les dones; de les monges; de la sordera i la malaltia; de l'exili; del determini necessari per ésser el que hom desitja, com Goya; i finalment, i en aquest cas també amb els petits, dels disbarats de la humanitat, de les pors, obsessions i malsons.
A la sessió següent, recordant l'aquelarre de la sèrie de pintures negres que haviem vist, van poder pintar el seu mural, a la manera de Goya. En un format gegant, amb ceres sobre cartró fí, retrataren el seu aquelarre particular, com que no teniem prou models varem fer el truc de posar, disfressats amb robes fosques i de dos en dos, mentre la resta els pintaven i així s'anà acumulant una bona colla de bruixes. Fins que finalment un alumne trobà a faltar el gran boc, el diable, i s'hi aplicà decidit, si bé el seu imaginari dimoniesc no passa dels pastorets tots/es vàrem estar d'acord que valia igualment. I per concloure amb un bon efecte de pintura negra goyesca hi vam aplicar disolvent que ens donà una millor gama de grisos i ho acabà d'enfosquir tot.
Ja son una colla els veïns que han entrat a felicitar-nos!
Ah! El dimoni és al mig i porta forca!

PRIMERS RETRATS

Sovint penso que potser el treball que aquesta tarda plantejaré als alumnes els serà massa complicat o se'ls pot fer avorrit per exigir-los un treball farragós... Però per sort només ho penso un moment perquè inmediatament després de superar el rebuig inicial a tot allò que no han fet mai, i que veuen lluny de les seves possibilitats, ens trobem inmersos en una sessió que aviat s'ha convertit en divertida, i tots plegats ens sorprenem de com, amb poques indicacions, fins i tot una alumna de només 7 anys és capaç de fixar-se en prou detalls per fugir dels seus esquemes de representació de la figura humana i retratar dos models adults i dos infants, parant prou atenció en les posicions (assimetria), en les flexions (existència de les articulacions), en la relació edat-proporcions, en els detalls que caracteritzen al model (cabells, pentinat, roba, calçat...), en l'expresió del rostre... I tot plegat només en 5 minuts d'observació i 5 minuts d'execució! I no us ho perdeu, encara els resta temps per fixar-se en el taburet on s'han assegut els i les models i en el teló que hem penjat al fons.
L'atenció que han mostrat aquesta tarda en l'exercici i el resultat que n'han obtingut ens omplen a tots i totes per igual de satisfacció i ens animen a continuar essent exigents els uns amb els altres, i sobre tot amb nosaltres mateixos/es.

Els primers treballs amb pintures

Hem començat el curs fent un primer contacte amb dues tècniques de pintura. Primer hem descobert el món de les granotes mitjançant la projecció d'imatges d'estanys plens de nenúfars de diferents mides i colors, de granotes saltant i aigua per arreu. Hem anat dibuixant a la pissarra les observacions dels infants i desseguida hem fet servir molta aigua (com la dels estanys on viuen les granotes) per pintar amb aquarela, aplicant la tècnica de la reserva amb ceres.



Aquí veieu un moment del treball de l'autorretrat gegant. Els i les alumnes s'han estirat sobre un gran paper mentre la coordinadora els resseguia el cos amb un guix i ells aomenaven les parts del cos que s'estaven dibuixant. En acabat tots i totes s'han llençat a pintar amb témperes i aquest cop gairebé sense aigua. Que guapes i divertits que s'han pintat tots plegats!

Els treballs que us mostrem en aquesta ocasió pertanyen al grup d'alumnes de 4 a 7 anys.

Volar ben lluny

He triat aquest tema perquè és extraordinari, naturalment, però sobretot perquè en ell s'expresa un somni en el que Satin (en realitat penso que a la película pot representar a Jeanne Avril, l'amiga i amant de Toulouse Lautrec) d'alguna manera és conscient que està traspassant la frontera de la fantasia i és camí de fer-lo realitat, camí de tocar la lluna que ha somniat, i el món (el séu món, l'immediat i el més llunyà) és a punt d'un gran esdeveniment, d'un canvi. Perquè son els somnis el motor de la vida, i no l'amor, ni la guerra. Els somnis com els que van dur al petit Toulouse a crear el cartellisme en companyia de prostitutes i ballarines, a Galilei a fer les seves teories, a Da Vinci a enlluernar-nos amb invents, estudis i idees de les quals encara ara tècnics, científics i artistes en vivim. Somnis com el de l'Alícia de John Tenniel, provablement l'únic somni realment assolit de la literatura; i només és assolit perquè la fantasiosa Alícia en despertar-se és capaç de reconèixer els elements que han desencadenat el somni i té la clau per tornar-hi quan vulgui, com ho fa en creuar el mirall, com ho devia fer a la vida real per merèixer dues narracions tan entranyables, i és ni més ni menys que viure aquesta mena de somnis el que intento fer jo mateixa de la mà de La Vaca, camí de La Lluna.
I aquí és on convido als meus alumnes i a tots/es vosaltres: Viviu els vostres somnis, son reals. Som creadors d'esdeveniments.

Benvinguts al blog de La Vaca a la Lluna

A partir d'avui i no sé si cada mes o més sovint podreu trobar notícies d'esdeveniments o altres coses que succeeixin a La Vaca a la LLuna i el seu entorn, sobretot amb els alumnes de l'Escola d'Art.