18/9/08

Volar ben lluny


He triat aquest tema perquè és extraordinari, naturalment, però sobretot perquè en ell s'expresa un somni en el que Satin (en realitat penso que a la película pot representar a Jeanne Avril, l'amiga i amant de Toulouse Lautrec) d'alguna manera és conscient que està traspassant la frontera de la fantasia i és camí de fer-lo realitat, camí de tocar la lluna que ha somniat, i el món (el séu món, l'immediat i el més llunyà) és a punt d'un gran esdeveniment, d'un canvi. Perquè son els somnis el motor de la vida, i no l'amor, ni la guerra. Els somnis com els que van dur al petit Toulouse a crear el cartellisme en companyia de prostitutes i ballarines, a Galilei a fer les seves teories, a Da Vinci a enlluernar-nos amb invents, estudis i idees de les quals encara ara tècnics, científics i artistes en vivim. Somnis com el de l'Alícia de John Tenniel, provablement l'únic somni realment assolit de la literatura; i només és assolit perquè la fantasiosa Alícia en despertar-se és capaç de reconèixer els elements que han desencadenat el somni i té la clau per tornar-hi quan vulgui, com ho fa en creuar el mirall, com ho devia fer a la vida real per merèixer dues narracions tan entranyables, i és ni més ni menys que viure aquesta mena de somnis el que intento fer jo mateixa de la mà de La Vaca, camí de La Lluna.
I aquí és on convido als meus alumnes i a tots/es vosaltres: Viviu els vostres somnis, son reals. Som creadors d'esdeveniments.

No hay comentarios: