UN TRESOR COM ELS DE JAVACHEFF CHRISTO

Hem seguit el procés de Javacheff Christo per canviar la nostra percepció i dotar d'un significat nou a un objecte trobat.

En el moment de triar-lo ja s'ha convertit en un "Tresor", però per tal que la transformació fos més elaborada i s'enriquís en el procés, l'hem tractat com un secret i l'hem amagat en un embolcall, i aquest en una cadira, i aquesta l'hem feta desaparèixer en un embolcall més gran, que, malgrat que deixa intuir-ne la forma, la converteix en un subjecte a l'espera d'una nova identitat.

El resultat d'aquest procés és que ara, les cadires, son uns objectes que segons les percepcions provocades i el significat que els conferim, poden arribar a ésser interpretades com objectes d'art.

En els projectes de Javacheff Christo (embolicat del Pont Neuf de París, de l'edifici del parlament alemany...) no hi ha cap dubte que es tracta de veritables accions d'Art, ja que el resultat és fruit d'una recerca del llenguatge més precís per comunicar un significat.

Nosaltres hem seguit el procés invers per tal de comprendre les obres d'aquest artista precursor del Land Art, i hem pres apunts dibuixats de tot el procés que seran tot el que en podrem conservar ja que aquest és un acte d'Art efímer.

GOYA I LA SÈRIE DE PINTURES NEGRES

Ja fa uns dies que hem omplert l'aparador de l'estudi amb aquest treball que van fer els/les alumnes.
Fou fantástic la de coses que van sorgir a partir de les pintures negres de Goya.
En la primera sessió, amb els grans, vàrem veure un reportatge sobre la vida, època i obra de Goya. Mentre es projectava vam poder parlar dels horrors de la guerra; de la inquisició; de la crema de bruixes; del despreci i persecució de les dones amb inquietuts intelectuals; de la impossibilitat fins fa ben poc d'accedir a l'estudi per part de les dones; de les monges; de la sordera i la malaltia; de l'exili; del determini necessari per ésser el que hom desitja, com Goya; i finalment, i en aquest cas també amb els petits, dels disbarats de la humanitat, de les pors, obsessions i malsons.
A la sessió següent, recordant l'aquelarre de la sèrie de pintures negres que haviem vist, van poder pintar el seu mural, a la manera de Goya. En un format gegant, amb ceres sobre cartró fí, retrataren el seu aquelarre particular, com que no teniem prou models varem fer el truc de posar, disfressats amb robes fosques i de dos en dos, mentre la resta els pintaven i així s'anà acumulant una bona colla de bruixes. Fins que finalment un alumne trobà a faltar el gran boc, el diable, i s'hi aplicà decidit, si bé el seu imaginari dimoniesc no passa dels pastorets tots/es vàrem estar d'acord que valia igualment. I per concloure amb un bon efecte de pintura negra goyesca hi vam aplicar disolvent que ens donà una millor gama de grisos i ho acabà d'enfosquir tot.
Ja son una colla els veïns que han entrat a felicitar-nos!
Ah! El dimoni és al mig i porta forca!