Després d'escoltar atentament aquesta petita història, i de riure una bona estona, van aplicar-se a dibuixar l'escena. L'objectiu era que representessin una desfilada amb multitut de personatges, que s'amonteguessin i cerquessin solucions pels problemes que els pogués donar aquesta premisa.
El gran volcà de Trigamínon ha iniciat la seva erupció. És enorme i el rebombori que crea la lava que escup és insoportable. Al seu voltant s'hi van congregant els núvols que amb llamps i trons contribueixen a eixordar el món sencer. Tot aquest soroll és el crit que el Trigamínon cada 9.000 anys utilitza per convocar al petit Pompadir de dos caps amb els seus colls enrampats, en Florderi l'acuirassat travessat per una llança; i filera rera filera, tan lluny com on arriba la vista, desfilen també els Cavendisi, llargaruts i d'un sol ull, i Tootle, el del cap de tres dits del mig, Pel séu damunt hi volen els Pim-i-Timmins, que no arriben a ser ni completament ocells ni completament insectes, amb els becs esmolats i els caps puntiaguts, batent les ales. I dessota de tots ells, entre l'herba que cobreix el peu del gran volcà de Trigamínon s'arrossegen sobre els ventres abombats que els caracteritzen els Crugallumes, sense morro. I aquesta llarga processó de criatures, aquesta desfilada sens fí segueix envoltant el Trigamínon, afegint-s'hi més i més éssers impossibles mentre dura la horripilant erupció.
